Crònica de Joan Castany i Àlvaro, president de l’Associació Amics d’Europa a Onda, sobre el viatge d’agermanament bianual al cantó francès de Montendre

(10 fotos) Un any més, i acabem de complir-ne 32, els agermanats del Cantó de Montendre (a uns 30 kilòmetres de Bordeus) han rebut a casa seua la delegació d’Onda. 34 persones ens desplaçàrem el dissabte dia 13 de juliol en Bus a aquell racó de la France que toca l’Atlàntic. Anàvem com sempre, i com també fan ells, amb les motxilles carregades d’il·lusions, de gestos, de records, de noves notícies, de ganes de compartir, en definitiva… de bon rotllo.

Fugíem de les nostres calors i aquesta vegada ho encertàrem. En eixir d’Aragó i endinsar-nos en Navarra canviaren les temperatures i eixa bondat temporal ens acompanyà 4 dies de viatge. Perquè el 5è. ens tornà a la realitat del calor sufocant que venim tenint a casa nostra tot el mes de juliol.  Tot i això les 12 hores de viatge es feren més curtes que mai, tant a l’anar com en tornar. La màgia de les cançons amb guitarres i acordió ens acompanyaren i les hores foren més curtes que mai.

Aquesta vegada hi havia dos temes que ens ocuparien temps i converses: l’Eurocopa i les eleccions franceses. Quan encara érem a Onda la selecció espanyola li passava per damunt a la francesa, després d’haver eliminat a la gran Alemanya. La reacció d’ells fou de resignació davant les evidències i del golàs d’aquell adolescent de 16 anys. Hi havia poc a dir. I aixina fou. Només quedava la final i aquesta vegada, com ja va ocórrer en el mundial de Sudàfrica, els francesos venien amb nosaltres. Aquella vesprada del 14 de juliol, el gran dia de la France, érem a diferents llocs on tenien instal·lades pantalles gegants. A un dels llocs (el restaurant “Gi Gi”) haguérem de compartir taules amb anglesos. Una vegada més les evidències, i un poc de sort, estigueren de la nostra part. Els anglesos, encara com, acabaren felicitant-nos amigablement.

D’altra banda, i després de les eleccions franceses, veiem que no bufen vents favorables a Europa. I els agermanats som conscients del futur indecís que està pul·lulant per diferents països europeus. Europa sembla que continua sense aprendre. Hi ha massa problemes no resolts: l’economia, l’atur, l’educació, la sanitat, la immigració… i per si no en teníem prou, les guerres. Doncs bé, amb aquests telons de fons han transcorregut els tres intensíssims dies que hem passat amb els francesos.

Recordem que, tant aquí com allí, encara cuetegen els casos de COVID. Hem resistit. No s’han congelat les relacions. Els mòbils han fet molt ja que quasi tot el món, aquí i allí, es mou amb WhatsApp. Les activitats culturals organitzades durant aquests quatre anys de sequera extrema han mantingut viva la flama de l’associació, entre altres coses, gràcies també a les subvencions que any rere any rebem de l’ajuntament d’Onda.

Aquesta vegada s’han incorporat a l’expedició 8 persones noves. Luís, Paula, Gustavo, Mariseli (mare i filla), Rosario, Fina, Fernando. Continua sent curiós que s’espera l’arribada d’un autobús on va  gent a una casa que ni coneixes ni has vist mai amb idiomes i edats diferents. Tot un repte!. Encara tothom somriu quan compare la benvinguda a l’encetada d’un meló. Es té la incertesa “morbosa” de no saber com va a eixir. L’únic que està assegurat en l’agermanament és la voluntat positiva del comprador i la del venedor.

La benvinguda la protagonitzà un dels amfitrions, l’alcalde de Souméras, en la sala de festes. Recordem que Montendre, a més d’un poble, dóna nom al cantó on hi ha diferents localitats (algunes d’elles són com el que coneixem nosaltres com a pedanies, tot i que tenen alcaldes independents). De fet, instal·làrem l’exposició de 24 aquarel·les d’aus de bosc a la sala de festes de Pommiers-Moulons, un altre dels poblets on habitualment ens preparen el dinar de pícnic de comiat i on ens intercanviem els regals de les associacions i dels ajuntaments amb les lectures corresponents de cadascun dels representants. En aquesta ocasió visitàrem l’exposició d’aus acompanyats dels alcaldes de Montendre, Jussas, Soumeràs i Pommiers-Moulons i finalitzàrem la jornada amb un concert del grup Ravalers d’Onda.

Els dies amb les famílies han segut molt intensos. El 14 de juliol el passàrem amb família. Hi havia moltes coses que contar. El 15 anàrem d’excursió totes juntes a visitar un dels pobles monumentals més impressionants que hi ha a la zona:Dordogne a AUBETERRE. Un castell i una església excavats en una muntanya farcida de fòssils pertanyents al Cretaci Superior. Simplement impressionants. El 16 l’esmentat dinar de germanor a Pommiers-Moulons i el 17 de juliol, tot un dia de retorn cap a casa (de 8:00 a 20:00) reflexionant, sobretot amb les persones noves, com els havia anat l’experiència.

I ara, a preparar la vinguda d’ells per a la Pasqua de 2025. Com sempre diem, si hi ha persones que estan interessades en sumar-se a l’agermanament només han de posar-se en contacte amb nosaltres via telefònica (654 500 644) i a començar l’experiència!. Només puc assegurar, des de la meua particular vivència, que paga molt la pena. E de comunicar també que d’estiu organitzem a casa nostra dues eixides al teatre. Ens desplacem en BUS una nit al castell de Peníscola (el passat dia 20 de juliol a veure “Las bingueras”) i una altra al teatre romà de Sagunt (el proper 8 d’agost a veure “Les troianes”). Si hi ha persones interessades, i sempre que hi haja places al BUS, que contacten amb nosaltres.