‘Les llàgrimes d’Orfeu’, de Vicent Pallarés (Onda i Suera), triomfa als Premis Octubre de València
30/10/2017 | 22:47 h
La 46 edició dels Premis Octubre ha suposat el triomf de l'escriptor Vicent Pallarés i Porcar, nascut a Barcelona, però que viu a Onda i és descendent de Suera que ha obtingut l'Andròmina de Narrativa amb la novel·la Les llàgrimens d'Orfeu.
Maria Rizo, dona del músic de Vila-real Francesc Tàrrega, repassa la vida del guitarrista internacional "sense ser una biografia novel·lada. L'obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seua dona".
El jurat del Premi Andròmina ha valorat de manera especial una novel·la que combina narració de la vida del músic Francesc Tàrrega amb la percepció de la seva dona.
L'autor de 'Les llàgrimes d'Orfeu', en la foto durant un acte a Onda de presentació d'un estudi sobre el territori de Jan Fuster, de Daniel P. Grau, va explicar als mitjans que la novel·la va néixer sobre la idea que "darrere d'un gran home hi ha una gran dona canviant-la per darrere de qualsevol geni, masculí o femení, hi ha una parella que en pateix les conseqüències".
Pallarés narra el trasllat del cadàver del gran músic de Vila-real Francesc Tàrrega, des de Barcelona fins a Castelló, i com en aquest camí la família reflexiona sobre la vida del guitarrista.
Vicent Pallarés i Porcar (Barcelona, 28 de març de 1951) és un escriptor valencià. Tot i nàixer a Catalunya, es va traslladar al poble del qual descendia, Suera, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent. Actuament viu a Onda.
Va començar a escriure en castellà, i el 1982 va guanyar el XIII Premi Armengot de novel·la curta a Castelló de la Plana amb El valle incompleto. La seua primera obra en català, La immensa solitud de Geneviève Lelouch, no arribaria fins al 1993.
Just aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. Eixe mateix any també s'hi imposava al Premi Alambor amb L'àngel custodi. Però, el gruix de la seua bibliografia arriba en el perïode comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València (per Les urpes del llop) o l'Enric Valor, entre d'altres. El 2011 conclou i publica El magma silenciós, una obra concebuda junt el desaparegut Manuel Garcia i Grau. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9, Valencians que fan història. Precisament la novel·la desenvolupa el guió sobre el guitarrista Frances Tàrrega, que es va gravar per aquell programa, però que es va emetre sempre en horaris poc atraients.
